Situat al terme municipal de Benifallet i llindant amb el de Rasquera, per on se hi accedeix, hi trobem la Serra de Cardó, que s'enlairà fins als 943 m. de la Creu de Santos, en la seva part més alta.
 |
| Antic monestir i balneari |
Ben a prop dels déus i amb boscos sagrats, aquestes terres sempre han hostatjat el misticisme.
Aqui l'esperit s'envolta de muntanyes i barrancs, d'esotèrics camins i penya-segats, d'alcines i teixos, d'orquídies i heures, de raboses i cabres blanques, de sargantanes i dragons, de ducs i àguiles...i d'aigua a la vall...la Vall de Cardó, caiguda de la Serra del Boix.
De ben segur que les antigues cultures i els druides celtes ja coneixien un paratge que també fou respectat per romans i sarraïns.
La conquesta de les terres per la casa comptal de Barcelona, reconquesta del segle XII comandada per nobles senyors i per frares amb espasa templera, colonitzà i ordenà aquestes contrades des de les terres veines de Costumà.
Aquests domenges passaren dels senyors de Piñol i d'Oliver als Carmelites Descalços de la Pobla de Benifassar. Al 1606 fra Pere Pau de Crist, fundà al costat de la font de la Columna un primer eremitori; el monestir dedicat a l'advocació de Sant Hilarió.
Passaren els temps de bonança i d'oració en silenci dels carmelites, passaren temps de conflictes de drets i delmes i passaren temps díncendis. Després arribaren les malaides bullangues i la desamortització de les propietats religioses, obligant a l'exclaustració dels frares i afavorint l'expoli del monestir i les seves ermites.
Més tard, Salvador Cabestany, aprofitaria les propietats del lloc i les seves aigües santes, per reabilitar-ho en un esplendit balneari.
Tornarien les guerres i en la Batalla de l'Ebre, ho aprofitarien les Brigades Internacionals i seria centre de comandament i hospital militar de la República.
A partir dels anys 70 el conjunt passa a propietat d'empreses interesades només en l'explotació de les aigües i tot queda definitivament abandonat.
El tall a la roca, guarda una esplanada on s'aixeca el cenobi de Sant Hilarió, de Cardó, obrint els finestrals a l'obra de Déu. La vall era el desert dels frares carmelites i encara conserva, impregnada aquella espiritualitat i misticisme que ells hi van trobar. Encara hi son també en les seves valls i els seus turons, les restes d'aquelles ermites guardianes de la pau i el silenci.
Veniu a descobrir uns espais singulars de les Terres de l'Ebre, on els paratges, la natura i la pau us sorprendran gratament i d'on marxareu amb un record molt agradable i amb ganes de tornar.
(Adaptat d'un text de Vicens Ayan)
Aquests domenges passaren dels senyors de Piñol i d'Oliver als Carmelites Descalços de la Pobla de Benifassar. Al 1606 fra Pere Pau de Crist, fundà al costat de la font de la Columna un primer eremitori; el monestir dedicat a l'advocació de Sant Hilarió.
 |
| Ermita de la Columna |
Més tard, Salvador Cabestany, aprofitaria les propietats del lloc i les seves aigües santes, per reabilitar-ho en un esplendit balneari.
Tornarien les guerres i en la Batalla de l'Ebre, ho aprofitarien les Brigades Internacionals i seria centre de comandament i hospital militar de la República.
A partir dels anys 70 el conjunt passa a propietat d'empreses interesades només en l'explotació de les aigües i tot queda definitivament abandonat.
El tall a la roca, guarda una esplanada on s'aixeca el cenobi de Sant Hilarió, de Cardó, obrint els finestrals a l'obra de Déu. La vall era el desert dels frares carmelites i encara conserva, impregnada aquella espiritualitat i misticisme que ells hi van trobar. Encara hi son també en les seves valls i els seus turons, les restes d'aquelles ermites guardianes de la pau i el silenci.
Veniu a descobrir uns espais singulars de les Terres de l'Ebre, on els paratges, la natura i la pau us sorprendran gratament i d'on marxareu amb un record molt agradable i amb ganes de tornar.
(Adaptat d'un text de Vicens Ayan)
